Decàleg d'un/a bon/a becari/a

(Decàleg: conjunt de deu principis o normes considerades bàsiques per exercir qualsevol activitat.)

Amb la intenció d’ajudar (sobretot emocionalment) a aquells que fa poc que han tingut la seva primera experiència. Com a becaris...

Per recordar, a aquells que ja fa més temps que es mouen en aquest món, que no val la pena dramatitzar. Alguns tics són implícits a la nostra condició i, malauradament, sovint no hi podem fer res...

DECÀLEG DEL BON BECARI

1. Si et diuen que no hi ha feina és que no n'hi ha. Creu-los. No és res personal contra tu, que ni tan sols cobres...

2. Si et donen alguna cosa a fer considera't afortunat i fes-ho. Però oblida't de conceptes com eficiència, rendibilitat, etc. Paradoxalment, si renegues de la filosofia del suposat "bon treballador" la teva feina arribarà més lluny (et durarà més, tindràs una mica de motivació cada dia i això et farà sentir bé amb tu mateix).

3. Feines inútils? Benvingudes! Mai ho hauries pensat, però l'exercici de becari t'ajuda a desenvolupar les aptituds necessàries per trobar feina on no n'hi ha (la qual cosa, i en contra del que t'havien ensenyat, resulta positiu per a la teva autoestima i la de l'empresa, que es regeix per allò de "becari entretingut amb parida no fa preguntes"). Per exemple, hauries pensat mai que feia falta una persona com a intermediària entre la paperera del teu tutor i el paper que aquest hi vol llançar? Fa uns mesos jo mateixa vaig tenir una revelació: no només tinc la nota de tall suficient per fer-ho sinó que pot resultar més viciós del que sembla (!?)

5. Tingues els ulls ben oberts. Serà la teva millor arma per no caure defallit en cas d'avorriment. És més,una mica de pràctica i en 4 hores diàries seràs capaç de descobrir més detalls dels que ningú pugui arribar a saber sobre l'espai en què et trobes i la gent que t'envolta (aquella curiosa esquerda de la paret, el llibre del prestatge amb el llom tan cridaner, la finestra que no deixes de mirar perquè almenys allà fora hi ha moviment, la freqüència de visites a la màquina de cafè del company del costat, etc.)

6. Pots tenir la sensació que fas nosa, cert. Però si el següent dia et trobes que t'han pres la taula (i/o la cadira) ja no tens perquè dubtar-ho. Pitjor per a ells, no saben que dret encara faràs més nosa?

7. Aprèn a valorar el primer regal de benvinguda que et faran: la pàgina web de l'empresa. I no et rendeixis, segur que hi ha més informació útil de la que en un primer moment podries pensar.

8. Si has estat capaç de treure feina d'on no n'hi havia, tampoc tindràs problema en treure preguntes d'on no n'hi ha. No costa tan i permetràs que en el viatge de tornada a casa, el teu tutor somrigui pensant en què “ojalà ell hagués tingut un tutor tan atent com ell”, que també va ser becari.

9. No cobres. No reps diners a canvi d'invertir part del teu temps, esforç i dignitat en aquella empresa. Així que no dubtis en agafar tot allò que et pugui aportar un mínim de plaer o satisfacció personal (bolígrafs, entrepà del catering, llibretes, etc.). “Que potser no ho utilitzaràs mai”... I què? Ells tampoc et fan servir i bé que t'agafen com a becari, no?

10. T'havien dit que l'ESO era l'etapa de més cachondeo en la vida de qualsevol individu de la nostra generació. Jo no n’estaria tan segura...

p.d.: us havíeu adonat que falta el punt 4?

Jo no, però aprofito aquesta gran oportunitat per utilitzar (ara que ja sóc gran) el clàssic recurs de professor-que-mai-reconeix-que-s’equivoca i fer allò de “ah, és que ho he fet per veure si estàveu atents... Així què? Alguna proposta pel número 4?"