(Decàleg: conjunt de deu principis o normes considerades bàsiques per exercir qualsevol activitat.)
Amb la intenció d’ajudar (sobretot emocionalment) a aquells que fa poc que han tingut la seva primera experiència. Com a becaris...
Per recordar, a aquells que ja fa més temps que es mouen en aquest món, que no val la pena dramatitzar. Alguns tics són implícits a la nostra condició i, malauradament, sovint no hi podem fer res...
DECÀLEG DEL BON BECARI
1. Si et diuen que no hi ha feina és que no n'hi ha. Creu-los. No és res personal contra tu, que ni tan sols cobres...
2. Si et donen alguna cosa a fer considera't afortunat i fes-ho. Però oblida't de conceptes com eficiència, rendibilitat, etc. Paradoxalment, si renegues de la filosofia del suposat "bon treballador" la teva feina arribarà més lluny (et durarà més, tindràs una mica de motivació cada dia i això et farà sentir bé amb tu mateix).
5. Tingues els ulls ben oberts. Serà la teva millor arma per no caure defallit en cas d'avorriment. És més,una mica de pràctica i en 4 hores diàries seràs capaç de descobrir més detalls dels que ningú pugui arribar a saber sobre l'espai en què et trobes i la gent que t'envolta (aquella curiosa esquerda de la paret, el llibre del prestatge amb el llom tan cridaner, la finestra que no deixes de mirar perquè almenys allà fora hi ha moviment, la freqüència de visites a la màquina de cafè del company del costat, etc.)
6. Pots tenir la sensació que fas nosa, cert. Però si el següent dia et trobes que t'han pres la taula (i/o la cadira) ja no tens perquè dubtar-ho. Pitjor per a ells, no saben que dret encara faràs més nosa?
9. No cobres. No reps diners a canvi d'invertir part del teu temps, esforç i dignitat en aquella empresa. Així que no dubtis en agafar tot allò que et pugui aportar un mínim de plaer o satisfacció personal (bolígrafs, entrepà del catering, llibretes, etc.). “Que potser no ho utilitzaràs mai”... I què? Ells tampoc et fan servir i bé que t'agafen com a becari, no?
10. T'havien dit que l'ESO era l'etapa de més cachondeo en la vida de qualsevol individu de la nostra generació. Jo no n’estaria tan segura...
p.d.: us havíeu adonat que falta el punt 4?
Jo no, però aprofito aquesta gran oportunitat per utilitzar (ara que ja sóc gran) el clàssic recurs de professor-que-mai-reconeix-que-s’equivoca i fer allò de “ah, és que ho he fet per veure si estàveu atents... Així què? Alguna proposta pel número 4?"